Homosexualitat i Geopolítica

Parlaré d’homosexualitat. I, encara que sembli paradoxal, no és exactament el mateix que parlar d’homosexuals o de gais. L’homosexualitat és una pràctica que es pot donar entre els homes que practiquen sexe amb homes (HSH) o dones que practiquen sexe amb dones (MSM). Altra cosa ben diferent és considerar-se un mateix gai, lesbiana, marica, transexual, bisexual o queer.

L’homosexualitat és, doncs, una pràctica sexual que no té per què determinar ni la identitat ni l’expressió del gènere. És només una pràctica i com a tal fa referència directament a l’exercici de la llibertat per part de tots els éssers humans.

Com a ciutadans que geopolíticament coneixem com a societat occidental i que viu, a més, en una metròpoli, un sent que l’homosexualitat ha estat, no només despenalitzada, sinó socialment acceptada com una de les pràctiques sexuals que tot ésser humà satisfer lliurement.

Fer l’exercici de mirar més enllà de la nostra realitat, sovint excessivament etnocèntrica, suposa descobrir un panorama desolador en relació a la pràctica de l’homosexualitat.

Potser el 28 de juny és una bona excusa per donar un cop d’ull al panorama actual mundial repecte a la legalització o criminalització de l’homosexualitat.

Suècia, Portugal, Mèxic, Bolívia, Equador, República Sudafricana i Nepal la protegeixen constitucionalment. Aquest nivell màxim de protecció ens pot fer entendre l’obscura i castigada història de l’homosexualiat al llarg dels últims segles. Fa només unes dècades, als camps de concentració nazis hi havia pavellons destinats als homosexuals que eren assenyalats amb un triangle invertit com a símbol de la ignomína que els condemnava a l’extermini. Situar l’homosexualitat en un nivell de protecció constitucional suposa considerar aquesta pràctica com un dret essencial en el sistema polític que està vinculat amb la defensa de la dignitat humana. Seria difícil trobar una millor forma legal per protegir-la i paraules més encertades per instituir-la al nostre ordenament com a societat.

Més enllà d’aquesta protecció a nivell constitucional, trobem una sèrie de països que ofereixen una àmplia protecció quant a drets civils, socials i laborals: Canadà, Brasil, Xile, Argentina, Colòmbia, Perú, Urugai, Surinam, Guaiana Francesa, Hondures, Nicaragua, Angola, Islàndia, els països de l’àmbit de la Unió Europea, Geòrgia, Tailàndia, Mongòlia, Corea del Sud, Nova Zelanda o Austràlia, serien alguns dels països.Taiwan i l’Equador acaben d’aprovar, el passat mes de maig, el matrimoni entre persones del mateix sexe. Taiwan és el primer país asiàtic en fer-ho.

Trobem també un bon nombre de països on la pràctica de l’homosexualitat no està explícitament penalitzada, però tampoc no gaudeix de cap tipus de protecció legal: Rússia, Xina, Uganda, Índia, Turquia, Paraguai, Panamà, Costa Rica, Guatemala, Madagascar, Congo, República Democràtica del Congo, República Centroafricana, Gabon, Mali, Níger, Burkina, Costa de Marfil, Indonèsia, Vietnam o Cambodja.

Egipte o Jordània són dos països en què es criminalitza de facto les pràctiques homosexuals.

En trenta-un països les pràctiques homosexuals es castiguen amb una pena de fins a vuit anys de presó. Alguns d’aquests països són: Marroc, Argèlia, Tunisia, Líbia, Senegal, Guinea, Libèria, Ghana, Camerún, el Txad, Namíbia, Etiòpia, Eritrea, Zimbawe, les Comores, Bhutan, Papua, Nova Guinea, Uzbekistan o Turkmenistan.

En vint-i-sis països les pràctiques homosexuals es castiguen amb una pena que va des dels deu anys de presó fins a la cadena perpètua: Sri Lanka, Malàisia, Myanmar, Kènia, Tanzània, Uganda, Malaui, Zàmbia, Sudan del Sud, Nigèria, Guyana, Jamaica o Síria, en són alguns exemples.

I, finalment, a la llista més negra, trobem dotze països on l’homosexualitat es castiga amb la pena de mort: Nigèria, Sudan, Mauritània, Somàlia, Aràbia Saudí, Iemen, Emirats Àrabs Units, Qatar, Pakistan, Afganistan, Iran i Brunei.

Voldria afegir una última reflexió de caràcter també geopolític. Le Marais a París, Castro a Sant Francisco, Chueca a Madrid, Soho a Londres, Sant Telmo a Buenos Aires, Schöneberg a Berlin, el Barrio Alto a Lisboa, Greenwich Village a Nova York, Grachtengordel a Ambsterdam o el Gaixample a Barcelona són espais de llibertat únics i molt particulars al món. Son barris situats en grans metròpolics on els seus ciutadans s’han pogut alliberar de l’opressió i de la marginació. Més enllà d’aquests oasis de civilització i de les ciutats que els acullen, el paisatge es torna més estèril, molt més perillós i molt més sinistre.

28 de juny del 2019. Alguns llocs del nostre món, segurament massa, segueixen recordant-nos ciutats de l’Antic Testament.

“Aleshores el Senyor fa fer ploure sobre Sodoma i Gomorra sofre i foc, […] i va destruir aquelles ciutats i tota la vall i tots els habitants de les ciutats i tot el que creixia a la terra”.

Gènesi 19: 23-29